8 DE MARÇ. DIA DE LA DONA

Al llarg de la història, el feminisme ha estat un moviment capaç d’obrir escletxes en murs que semblaven inamovibles. Gràcies a la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades, s’han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals que avui formen part del nostre marc democràtic. Res no ha estat un regal; tot ha estat fruit de la mobilització, del pensament crític i de la resistència col·lectiva.

Ens acostem als 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el maig del 1976. La gran força transformadora d’aquell moment històric rau en el fet que va ser un moviment construït des dels debats i les propostes col·lectives, protagonitzat per dones activistes i referents, però també per veïnes, mares, treballadores, estudiants i obreres. Aquestes dones van plantar la llavor del feminisme als barris i als pobles, i van impulsar processos participatius pioners en un país encara colpejat per la precarietat i les desigualtats.

Recordar aquell moment no és un acte nostàlgic. La memòria històrica ens permet entendre que els drets de les dones mai no han estat garantits de manera definitiva i que cada avenç ha conviscut amb resistències, reaccions i intents de retrocés.

Davant d’aquesta realitat, reafirmem el feminisme com a camí imprescindible cap a la justícia social, que beneficia el conjunt de la societat. La igualtat entre dones i homes no és una concessió ideològica, sinó un dret humà bàsic, per això, dones i homes, des de la diversitat d’orígens, edats i trajectòries, hem teixit i continuarem teixint un escut col·lectiu forjat amb ideals democràtics davant els discursos buits i contraris als valors de la humanitat.